Veus Gitanes
És ben bé el pluralisme el que caracteritza els
millors URS KARPATZ, grup polifònic, polirítmic i
poli-instrumentalista.
Aquest grup gaudeix d'una extraordinària varietat etnomusical,
interpreta en romaní, la llengua dels gitanos, un repertori
de gran qualitat, reflex i ressò de la cultura gitana a
Europa. Els membres del grup són de cultura ucraniana, hongaresa
i romanesa. VIOLÍNS, PETIT I GRAN CYMBALLUM, CONTRABAIX,
PERCUSSIONS, ACORDIÓ, CITAR, FLAUTA, CLARINET I SAXO ES
BARREGEN ADEQUADAMENT AMB LES VEUS.
Les diverses influències etno-musicals
d'Urs Karpatz
Al segle XIIè, després de la seva migració a
Europa, els "Roms" gitanos, poble nòmada, es va
establir en un primer moment a la Grècia bizantina, després
a través dels Balcans van remuntar cap a l'Europa de l'Est
i més tard fins l'Europa Central.
Alguns es van establir
durant varis segles a l'Imperi Germànic
i van formar així el grup dels Manouches, després
es van estendre a França, d'on van baixar fins a Andalusia
on va néixer el grup dels Gitanos.
Les músiques dites gitanes són la majoria de vegades,
músiques tradicionals dels països “adoptats”, però interpretades
de manera tan espectacular pels gitanos que han esdevingut als
ulls del món de la seva propietat.
Però al costat d'aquestes músiques i instruments
manllevats, existeix una tradició oral de cants i de música
polifònica i polirítmica extremament viva. Aquestes
melodies gitanes es divideixen en dos gèneres: els cants
lents i lírics (Ioki gili) i les cançons de ballar
(kheli maski gili). La funció d'aquests cants - segons els
propis intèrprets - és la d'explicar la multiplicitat
de les músiques tradicionals de l'Europa de l'Est i dels
Balcans. Els gitanos en diuen també "parlar veritable" d'aquestes
peces lentes, ja que el seu contingut ha de ser veritat, ha de
ser fidel a la realitat, reflectir esdeveniments '"veritables" i
pensaments "veritables".
Avui el bressol cultural gitano-europeu més variat, el
trobem sens dubte a Romania, gràcies a les tradicions que
s'han conservat i a les influències pluri-ètniques.
La influència hongaresa a l'oest, eslava al nord, balcànica
i oriental al sud, no han fet sinó enriquir el patrimoni
musical d'aquest país.
Urs Karpatz, els camins gitanos...
Urs KARPATZ és lluny de ser un grup gitano habitual.
La seva història no és pas banal i se'n podria fer
una pel·lícula.
Al començament del camí, hi ha un home, Dimitri,
descendent de corsaris i de gent viatgera. De teló de fons,
una infantesa força moguda… A l'edat de 4 anys, fuig per
incorporar-se a un campament romaní a poca distància
de casa seva "per fer el que jo vulgui". Adolescència
tumultuosa, desigs de viatges i de música. Comença
llavors la seva llarga ruta seguint el rastre dels gitanos a través
de tots els països de l'Europa de l'Est.
Un dia, després
d'un dels seus viatges en companyia de gitanos nòmades domadors
d'óssos en una ruta de Bòsnia,
Dimitri salva d'ofegar-se un nen de la tribu. Com a testimoni del
seu agraïment el pare, cap de la tribu, li ofereix un ósset
ensinistrat. Present impossible de refusar! És així com
Dimitri decideix de fer renéixer a Occident l'ofici de domador
d'óssos, associant-lo a la música gitana.
Comença llavors la recerca de músics, 8 cantants
entre els millors, els més atípics i orgullosos sobretot
de no refusar la seva cultura Romaní! Així, el 1993,
el grup Urs KARPATZ veu la llum. És a l'agost de 1993, amb
motiu de les Nits Gitanes de Saint-Raphaël (França)
que URS KARPATZ dona el seu primer concert. I va ser un gran èxit!
Ràpidament, el grup s'embala i es presenta l'any 1993 una
trentena de vegades a França, associant concerts i espectacles
d'óssos.
A començaments de 1995, surt un primer CD a França,
composat de cançons de concerts donats a les Nits Gitanes
de St Raphaël a l'agost de 1993 i a Saintes Maries de la Mer,
el maig de 1994. I ja els tenim el desembre de 1995 al Teatre du
Tourtour de París durant 5 setmanes.
El grup va creixent a ritme d'un nou àlbum per any: al
desembre de 1999, quan surt "Chemins de Tsiganie" aconsegueixen
omplir el Teatre de l'Européen de París durant 3 setmanes!
L'àlbum "Routes et Racines" és presentat
amb 3 concerts excepcionals al Bataclan de París al novembre
de 2000, el darrer vespre, se'ls atorga el PREMI ROMANES 2001. El
seu darrer àlbum “Tsinghindia” surt el 2003, gaudint d'un
percussionista gitano del Rajastan com a convidat.
Seguint el rastre d'Urs Karpatz
Les gires triomfals
A França:
Scène Nationale d'Albi, Scène Nationale d'Alençon,
Amneville, Centre Culturel d'Athis-Mons, Scène Nationale de Belfort,
OMCB de Bellegarde, Théâtre de Béthune, Théâtre
du Colisée de Biarritz, Scène nationale de Besançon,
Bourges, Cannes, Cahors, Chaumont, Scène Nationale de Cherbourg,
Cournon d'Auvergne, Centre Culturel de Cesson Sévigné, Centre
Culturel de Dourdan, Centre Culturel de Faches-Thumesnil, Centre Culturel
de La Ferté Bernard, Fontenay, Théâtre de Gradignan,
Grasse, Guérande, Centre Culturel de Hazebrouck, Lannion, Les Ulis,
Lunéville, Luxeuil-les-Bains, Lyon, Macon, Palais des Congrès
du Mans, Maronne, Le Mée sur Seine, Le Jam à Montpellier,
Centre Culturel de Massy, Centre Culturel de Melun, Théâtre
de la Princesse Grace de Monaco, Montauban, Théâtre de Montélimar,
Montreuil, Montgeron, Nexon, La Villette à Paris, Centre Culturel
de Poitiers, Puteaux, Théâtre de Roanne, Rilleux, Les Saintes-Maries-de-la-Mer,
Scènes du Jura, Strasbourg, Saint-Dié, Centre Culturel de
St Genis Laval, St Gervais, Théâtre de St Quentin en Yvelines,
Villefontaine, Centre Culturel de Villepreux, Vitré, Vanves, Wittenheim...
També a Suïssa, Bèlgica, Canadà, Andalusia, Sardenya,
Alemanya, Holanda...
Als grans escenaris parisencs:
Le Trianon: 10 juliol 2003, Le New Morning: març 2001, Le Bataclan:
3 dies novembre 2000, L'Européen: 3 setmanes gener 1999, Le Théâtre
du Tourtour: 5 setmanes gener 1996
Els Festivals:
Festival de Musique Tzigane du Trianon Paris, Labeaume en Musique, Festival
Métisse à Nantes, Angers l'Été, Chaumont l'été,
Chorus des Hauts de Seine, Festival Correspondances de Terves, Festival
d'Auvers-sur-Oise, Festival de la Baie de Concarneau, Festival de L'Abbaye
de Sylvanes , Festival de Nitting, Radio France Montpellier, Festival de
Robion, Festival de Saint Florent sur Cher, Festival de Vivonne, Festival
des Abbayes de St Paul les Dax, Festival d'Ici et d'Ailleurs, Festival du
Cloître des Jacobins à Toulouse, Été Musical
en Bergerac, Festival international tsigane de Strasbourg , Jazz en Artois,
L'Été Musical de St Léonard, La Fête à Léon,
Latina 2000 au Puy en Vellay, Les Jeudis du Port à Brest, Les Musicales
de St Martin de Londres, Les Nuits du Sud à Vence, L'Été du
Grand Jardin en Haute-Marne, Festival SIVOM à Givrand, Festival Ziva
de Bourges, Festival Musique en Bourbonnais, Festival Concerts de Vollore,
Festival de Gramont, Festival L'Été à Pau…
Urs Karpatz, testimoniatges
A propòsit dels concerts:
"Urs Karpatz no es deixa influir per les modes... la seva cultura
romaní transpira a través de cadascuna de les seves composicions
o de les seves interpretacions. Música vibrant, música viva,
música gitana!"
Tony GATLIF, cineasta
"Es podria dir d'entrada, que són com sortits d'un llibre de
dibuixos, de tant com es corresponen a la idea que ens fem dels Gitanos.
Músics i cantants, ferms com camperols errants, però cadascun
d'ells és un virtuós del seu instrument, generós, a
vegades maliciós, sempre autèntic. La complicitat amb el públic
s'estableix sense problema. És llavors quan els Urs Karpatz ofereixen
un bany de salut, i et sents molt més viu havent-los trobat."
Jean FAVRE, Director del Teatre du Tourtour
"Els Urs KARPATZ no són pas gitanos d'alta volada. Han pujat
a l'aire lliure, en contacte amb la natura. Tenen unes goles com sorgides
d'un film de Kusturica i ens equilibren cap a una música que fa desaparèixer
els sofàs i treure la moqueta..."
Gérard BIARD, periodiste
A propòsit del CD
"Urs KARPATZ m'ha robat el cor immediatament…
En efecte, això que realitza aquest grup, se situa meravellosament
en la prolongació de l'obra dels mestres gitanos desapareguts. I
es pot constatar que Urs KARPATZ treballa amb un professionalisme poc usual
en els gitanos "in situ". A les antípodes de les músiques
gitanes "per turistes", els intèrprets d'Urs KARPATZ, sense
la menor concessió a la galeria i amb virtuosos instrumentistes perfectes,
aconsegueixen el seu objectiu amb prestància. I donen més
força a aquells que defensen que Nietzsche tenia raó quan
declarava "Sense la música, la vida seria un error..." Llarga
vida als Urs KARPATZ!
Marcel CELLIER Etno-Musicòleg
Web
www.urskarpatz.com
|
