Viatge màgic al cor de Buenos Aires

Des del nord fins el sud d’Argentina passant per la seva ciutat natal, bressol del Tango, les dues artistes conviden al seu públic a realitzar un viatge musical penetrant en els paisatges, les costums, l’ànima, l’amor, les penes i les alegries de la seva gent.

És al cor de Buenos Aires que ens transporten màgicament aquestes dues artistes. Ambdues ens submergeixen en les profunditats del tango el ritme del qual fascina i embriaga com els seus instruments.

Músiques de pura sang, Sonia Levitán, que va començar els seus estudis de piano clàssic al Conservatori de Buenos Aires a l'edat de cinc anys, obtenint la Medalla d'Or, i Cecilia Rodríguez que va optar per l'orgue a l'edat de sis anys abandonant-lo després per la flauta travessera, transmeten a través de la seva música l'olor, l'aire, la nostàlgia d'un país, el seu, Argentina.

Elles es lliuren al seu públic amb un bagatge d'alegries i penes explicant-nos sobre l'ànima, els costums, la política, l'amor, l'èxode de la seva gent... Moltes històries, múltiples imatges s'encarnen en les cançons que elles ens canten, compostes pels compositors argentins més cèlebres. Aquestes dues dones interpreten la seva versió (amb arranjaments propis) de la música argentina. En una formació totalment original, probablement l'única al món en aquest gènere.

Sonia toca el bandoneó, un domini reservat fins llavors exclusivament als homes. També canta.

Seduïda pel so del bandoneó i per la possibilitat de cantar acompanyant-se amb ell, es decideix a estudiar-ho com a autodidacta, sense saber que emprèn una tasca titànica: tocar el bandoneó i cantar alhora.

Ella toca també en algunes cançons la guitarra per acompanyar el seu cant. Tot el temperament sud-americà sorgeix en l'expressió de la veu d'aquesta dona que viu cada nota com un instant que no tornarà.

Cecilia amb la seva flauta travessera fa créixer aquesta passió amb sons de vegades eteris, de vegades terrestres creant una atmosfera bategant.

A les seves mans la flauta allibera un llenguatge no només clàssic sinó també, ens fa somniar amb el Sud en sanglotar com una flauta indígena.

De vegades, en la trama d'una cançó, apareix amalgamada a la veu de Sonia, la de Cecilia.

Les dues juntes li donen llavors un caràcter diferent: una força que emergeix indubtablement de les entranyes de la terra.

Web

lapdelsol.ch/soniacecilia