Pròxims a celebrar el desé aniversari de la seva història, la constant progressió del grup que dirigeix Joël Rhino els està enfilant al replà més alt del rànquing imaginari dels grups gospel de petit format que es poden veure i escoltar en directe en el continent europeu. Durant aquests deu anys, el grup haurà celebrat prop d'un centenar de concerts arreu de l'Estat, illes incloses. Si els concert del grup sempre han tingut molt bona acollida per part de públic, crítica i organitzadors, amb la formació estable d'aquests darrers anys Gospel Soul es troba en el seu millor moment i continua creixent. Els seus concerts es compten per éxits i satisfan per igual a l'espectador amb més exigència musical com al qui hi acudeix motivat per viure l'espectacle en comú. Gospel Soul excel·leix tant per la riquesa d'uns arranjaments corals rics en detalls harmònics, com pel domini de l'escena tamisat amb petits tocs coreogràfics i, sobre tot, per la qualitat i la bellesa de les tres extraordinàries veus femenines del grup: Rachel Ratsizafi, Marie-nicole Leborgne i Emma Lamagi. L'essència de gospel Soul són doncs les veus. Veus despullades d'altres acompanyaments i farciments tecnològics, tret del piano acústic que abriga el grup i que ara, sense les bases programades de la seva etapa incial, tecleja amb mestratge i total implicació Daniel Moreau. Res de tot plegat, però, resulta imaginable sense la sapiència coral, la bonomia, al concepció global del concert i, sobre tot, el lideratge de Joël Rhino. Gospel Soul és d'un grup artesà i molt exigent amb sí mateix, tant que després de deu anys de recorregut i èxits sostinguts, encara no ha donat el seu treball per bo. Si més no, no tant com per a deixar-el enregistrat en un cd oficial. 2012 serà l'any del disc.
< < Veure notícies.