Català | Castellano
Hasna el Becharia
Blues-Trans, Gnawa - Algèria
. Dossier Informatiu
Canviar foto: 01, 02, 03.

Fitxa Artística

Hasna El Becharia - Veu, Guitarra i Guembré

Majid Bekkas - Guembré, Cors i Karkabas

Brahim Belbali - Cors, Derbouka i Karkabas

Rachid Belgacem - Derbouka, Bendir, Daf i Cors

Farida Abdelhalim - Cors, Karkabas, Chekchaka

Mohamed Kerami - Cors, Djembé i Karkabas

Yacouba Moumouni - Flauta Peül

Rabah Mezzouane - Cors

Escoltar mp3

. Bouri Bouri Manandabo (mp3)

 


La dama del blues Gnawa del desert

La música de Hasna el Becharia ve del Sàhara i ens porta una barreja violenta de vent i sorra, de karkabas, de tradició secular, de guitarra elèctrica i de sabor de te moreno.

Hereva d’un llinatge de músics gnawas, Hasna el Becharia interpreta els temes populars i composicions personals, acompanyant-se de la guitarra acústica i elèctrica.

Utilitza també el ritme embruixat del guembré (instrument reservat als homes), que va aprendre a tocar d’amagat. És la única dona algeriana que toca aquest instrument.

Hasna, dona de temperament lliure i sense concessions, utilitza la seva música com a única arma en la seva lluita pels drets de els dones, cosa que aprofiten els seus detractors per argumentar el seu discurs, però Hasna, valenta i lluitadora, no té por de res.

En acabar els seus concerts, quan el públic, encara estabornit pel ritme embruixat del seu guembré, l’aclama en un sincer homenatge, Hasna, sense donar més importància a l’èxit de la seva música, va a trobar-se amb el seu públic, principalment amb les dones, amb els joves, amb les senyores ja grans que surten de l’ombra per una nit.

Hasna els parla, ningú sap què es diuen, però una cosa és segura, els ulls s’humitegen, un somriure reflexa un raig de llum oblidat i les seves cares s’il·luminen amb una resplendor d’esperança.

Després de trenta anys de carrera, el primer àlbum de Hasna, rockera del desert, és un esdeveniment.

Originària de Béchar, al sud d’Algèria, Hasna és una dona bojament lliure. En trenta anys, aquella que s’acompanya d’una guitarra elèctrica per cobrir els crits del públic, no ha desitjat mai gravar la més mínima nota. Qüestió de confiança?

Aquest "primer àlbum" inesperat i tant esperat és un esdeveniment immens per a tots els aficionats de música nord-africana.

Els privilegiats que l’han vist en escena a l'últim Festival d’Essaouira han pogut verificar que ningú li havia usurpat la sevareputació de "devoradora d'escenaris".

L’àlbum “Djazair Johara” entrena l’oïdor en un moviment d’angoixa, en un viatge hipnòtic als colors elèctrics.