Música d'autor amb accent occità
* Premi LiberPress Cançó 2010 * pel seu treball en la defensa i recuperació de la llengua i la cançó occitana.
El músic i escriptor Claude Marti-Salazar s'ha convertit en una figura emblemàtica de la identitat occitana. Influenciat per la Nova Cançó Catalana, aquest fill d'immigrants aragonesos, nascut a Carcassona, va arrencar la seva carrera artística a final dels 60. En aquella època, els experts li van recomanar que millorés el seu accent francès, ignorant que l'intèrpret havia optat per expressar-se en la seva pròpia llengua, l'occità. Així van néixer les seves primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit i Las messorgas, les tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!.
Després d'enregistrar els seus quatre primers àlbums al ritme d'una guitarra i acompanyat únicament d'algunes veus convidades, a mitjan dels 70 Marti comença a acompanyar-se de músics de cambra (L'agonia del Lengadòc), jazz (L'òme esper) o folk (L'an 01 i El camin del solelh).
El camin del solelh marca un punt d'inflexió en què el músic se centra en l'escriptura en francès: la seva col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol produeix dues novel·les, Caminarèm i Els petites Espagne. Així, Marti abandona la seva faceta musical fins al 1992, any en què edita un nou disc, Et pourtant elle tourne. Aquest àlbum marca, a més a més, l'inici de la seva relació professional amb Gérard Pansanel, qui des de llavors actua com a guitarrista i arranjador de Claude. El jinete, onzè disc del francès, apareix deu anys després, espai de temps durant el qual Marti escriu textos per a llibres gràfics sobre Carcassona. El 2006, s'edita l'àlbum Çò milhor, que inclou els seus millors èxits en occità enregistrats amb nous arranjaments. El 2008, Marti publica el seu, per ara, últim disc: Tolosa ret homenatge al cantant de jazz i poeta francès Claude Nougaro.
Claude Marti-Salazar també ha desenvolupat un important treball com a compositor de música per a cinema i televisió. D'aquesta faceta, destaca la banda sonora del film Cuento de otoño, dirigit per Èric Rohmer (1998).
Web
www.claudemarti.com
|
