Català | Castellano
Bassekou Kouyaté
Música Tradicional & AfroBlues de Mali
Dossier informatiu

Canviar foto: 01, 02, 03, 04, 05

 

Fitxa Artística

Bassekou Kouyaté - ngoni

Amy Sacko - veu solista

Fousseyni Kouyaté - ngoni mig-baix

Barou Kouyaté - ngoni

Moussa Bah - ngoni baix

Alou Coulibaly - carbassa

Moussa Sissoko - percussió

 

Discografia

I Speak Fula

out|here rec (2009)

Segu Blue

out|here rec (2007)

 

Audio

. Torin Torin

. Jamana be diya

. Musow

Vídeo

.Live in New York 2010

.I speak fula EPK

.Ngoni Fola - Tamani d'Or al Millor Vídeo

.BassekouKouyatéin Rostock Festival

.Segu Blue

El Mag de l'ngoni tradicional de Mali

L'ngoni és característic de Mali (encara que també pot trobar-se en una àmplia regió entre Marroc i Nigèria), un petit instrument de tres, quatre, cinc i fins i tot set cordes utilitzat a l'Àfrica occidental. El podem descriure com un compendi de guitarra, llaüt i banjo. El conjunt de cordes de fil de pescar proporciona registres més alts en ser percudits amb el dit polze, com passa amb el banjo. Banzumana Sissoko fou fins el 1987 el seu màxim exponent, les seves interpretacions a la radio nacional de Mali arribaven a paralitzar el país.

Bassekou Kouyaté, net del reverenciat Jeli, és un dels representants de la nova generació que està desenvolupant les possibilitats tècniques de l'instrument. Kouyaté i la banda Ngoni Ba interpreten un repertori propi de la seva regió, Segou, lloc on va néixer el blues, segons Taj Mahal.

Segu Blue (2007), el primer disc del músic en solitari, va fer història convertint-se en el primer àlbum fabricat amb un quartet d’ngonis. A més a més, Segu Blue va ser considerat el Millor Disc de World Music d’Europa el 2007, premi atorgat per la BBC Ràdio 3. Guanyador també del Tamani d’Or al Millor Vídeo del 2007 pel clip Ngoni Fola, Bassekou va ser guardonat finalment, el passat 2008, com a Millor Artista Africà i Millor Artista Revelació dels Premis World Music. Abans de tot això, Bassekou ja havia treballat al costat dels mestres Ali Farka Touré, Toumani Diabaté i la Symmetric Orchestra, Youssou N´Dour, Taj Mahal o Dee Dee Bridgewater.

A final del 2009, el músic va estrenar nou àlbum, el seu segon treball davant l’agrupació Ngoni ba: I speak fula expressa l’esperit de la tolerància, la necessitat de construir ponts entre la gent. Per a Bassekou, els últims anys han estat un llarg viatge que va començar a Garana i l’han portat fins a la capital de Mali, Bamako. Ara, l’estan portant a ell i la seva música al
voltant del món. El mes de febrer, Kouyaté iniciarà la seva primera gira nord-americana, amb més de 60 concerts per tot el país.

La Premsa n'ha dit

Observer Music Monthly (Charlie Gillett)
Aquest disc té un so deliciós, una calidesa i cohesió de textures que reposen a la ment molt després de que s'acabi, atraient l'oient a escoltar-s'ho un altre cop... Remarcable!

Jazzwise
Una delícia de principi a fi, que modernisa i explora les tradicions del vell llaüt tradicional. El reconeixement internacional pel ngoni era una questió pendent. Gloriós!

The Guardian
Antic i completament contemporani a la vegada... com una resposta Africana a Hendrix.

The Telegraph
És una música fabulosament atractiva, hipnòtica.

Web

www.myspace.com/bassekoukouyate